Cada cop hi ha menys estudiants a les biblioteques, i els que seuen a les sales de lectura cada cop porten menys papers. La majoria passen hores davant del seu ordinador portàtil, mentre sovint el seu mòbil (amic inseparable i gairebé extremitat biònica) els destorba amb freqüència i els obliga a contestar missatges. Els bibliotecaris ja no saben què fer amb les enciclopèdies, aquells dinosaures de paper, ben enquadernats, que decoraven les nostres cases i que fins i tot consultàvem de tant en tant per buscar dades biogràfiques o definicions difícils. També es queixen del volum que ocupen els llibres a les estanteries; sí els llibres, aquests manyocs de papers relligats i enquadernats en cartró, que acumulen cada cop més pols sense que ningú els obri o els fullegi. Fins i tot moltes persones que volen fer donació de la seva biblioteca personal no troben ningú que la vulgui, ni els venedors de vell del Mercat de Sant Antoni. Els punts de reciclatge dels nostres barris cada cop deixen entreveure alguns llibres llançats, segurament fruit de la desesperació dels seus propietaris. Les subscripcions a les revistes en paper també estan en crisi, i els diaris, fabricats amb aquest material de cel·lulosa tan important per la nostra civilització, cada cop es venen menys.
Els nostres fills i filles com a molt es compren els llibres obligatoris de cada assignatura, però difícilment entren a una llibreria a tafanejar per plaer i per comprar-se una novel·la o assaig que els motivi en particular. A més, els pobres llibreters s’han convertit en herois de la resistència contra la globalització del mercat editorial, en el qual, monstres con Amazon s’estan menjant tots els clients, i col·loquen els pobres llibres entre els molts productes de venda per internet. Les biblioteques del llibre de paper estan tristes i plenes de nostàlgia, una mica com les sales de cinema que poc a poc van tancant i han de llançar la tovallola davant dels nous gegants de les sèries. Cada cop hi ha menys gent al metro que llegeixi llibres de paper, ja que la majoria viu absorta i rendida davant la seducció d’aquestes petites pantalles, segurament massa intel·ligents, que ens sedueixen irreversiblement. I ni pensar-hi de parlar amb algú als transport públics...quina pèrdua de temps!
Tot això ens pot semblar un lament nostàlgic d’un món que s’acaba, però malgrat que els llibres de paper estan segurament a la seva etapa final, les dades estadístiques demostren que la gent llegeix i llegeix, està molt informada, comparteix informació i la gestiona de manera ràpida i eficaç. És com si de cop i volta hagués nascut una poderosa intel·ligència col·lectiva, horitzontal, dinàmica, contraposada a la lentitud, la verticalitat i la suposada profunditat d’aquelles hores i hores d’intimitat lectora tradicional. De res ens servirà la nostàlgia i no podrem frenar la civilització digital que ens envolta, ni la fal·lera irrefrenable dels nostres fills i filles per estar sempre connectats a aquestes petites pantalles infernals. Ells i elles són protagonistes d’un canvi tecnològic que potser només es comparable al de l’aparició de l’escriptura o a la invenció de la impremta, i que està canviant les nostres vides de manera radical. Amb paper o sense, amb biblioteques o pantalles, amb textos llargs impresos o petits fragments digitals, l’important, de fet, és l’acte de llegir en sí mateix, és a dir, la capacitat humana per assimilar de manera crítica discursos sobre el món que vivim.
La lectura i la civilització, en el format que sigui, continuaran més vives que mai. La intel·ligència horitzontal, digital, està dibuixant el futur. Ens costa entendre-la i acceptar-la, però l’important és que no parem de llegir, perquè llegir i la vida són la mateixa cosa.
Bon diumenge!
AMPA Comunicació
ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES DE L'INSTITUT JAUME BALMES