El Dominical - CULTURA, EDUCACIÓ I DESIGUALTATS

Al web de l’insitut trobareu l’anunci d’aquesta exposició. És per celebrar els 10 anys del projecte ”Creadors en Residència”.

Aquesta iniciativa porta un creador o creadora a un institut públic perquè durant tot un curs realitzi un procés de creació amb els joves, que després es mostra públicament com a projecte comú. El nostre institut hi ha participat els darrers tres anys amb artistes de l’àmbit de les arts visuals. Ja n’havíem parlat alguna vegada (si mireu els dominicals anteriors).
Avui però en fem referència perquè aquest projecte també forma part d’un pla* més general que s’ha impulsat a Barcelona entre el Consorci d’Educació, l’Institut de Cultura i l’Institut Municipal d’Educació que pretén que s’estableixin vincles més forts entre cultura i educació perquè ajudin al desenvolupament dels nostres fills i filles però també com una eina per lluitar contra les desigualtats a la nostra ciutat.

El nostre institut està especialment implicat en treballar educació i cultura, i bona part de l’alumnat té formació artística. Però...us posem només unes dades de la nostra ciutat:







Tots els infants i joves de la ciutat tenen l’oportunitat de fer els estudis obligatoris gràcies a la xarxa pública (a més de la concertada i privada) d’educació. Però...tenen l’oportunitat de formar-se artísticament?. Si mireu al mapa l’oferta d’ensenyaments artístics, veureu que la distribució dels ensenyaments reglats (públics i privats!) no és homogènia, i qui hi perden són els barris de rendes baixes.



Les dades d’una enquesta que s’ha fet recentment en el marc d’aquest pla* també ens expliquen que la situació econòmica condiciona clarament la possibilitat de rebre formació. I, per contra, aquesta mateixa enquesta ens diu que precisament les persones amb rendes més baixes valoren més la importància de rebre formació artística a escoles o instituts.




Així doncs, iniciatives com En Residència, que es fan no només als instituts com el nostre sinó a 23 instituts públics dels diferents districtes de la ciutat, són una bona notícia en la lluita contra les desigualtats també en cultura i educació.
Bon diumenge!

AMPA Comunicació

*Trobareu més informació d’aquest projecte a https://www.barcelona.cat/barcelonacultura/sites/default/files/mg_culturaeducacio_plaaccio_af.pdf



El Dominical - MENORS I CONSUM D’ALCOHOL

Fa uns dies des de l’AMPA vam organitzar una xerrada-trobada per a les famílies per parlar sobre el consum d’alcohol entre els menors.

La xerrada la va conduir un dels monitors de la “Fundació Alcohol i Societat” que treballa la campanya “Menors ni una gota”. És l’entitat que fa les xerrades per a l’alumnat de l’Institut i també ofereix aquesta xerrada per a les famílies.

Us indiquem uns enllaços on trobareu el seu web www.alcoholysociedad.org  i la campanya “Menors, ni una Gota”, amb la guia per a les famílies i la que expliquen als joves.

http://www.alcoholysociedad.org/centrosescolares/descargas/programa/guia-familias-ok-catalan.pdf

http://www.alcoholysociedad.org/publicaciones/descargas/info-menores-catalan.pdf

A més de donar-nos informació sobre el consum d’alcohol amb dades de consum específic en els joves, i les seves conseqüències en diferents aspectes de la salut, la trobada va servir per compartir entre les diferents famílies que érem en aquesta xerrada sobre la nostra percepció del consum d’alcohol entre els nostres joves, quin ús en fan, quan i per què, i, sobretot, com ho abordem les famílies.

Com us podeu imaginar, una de les accions clau que podem fer les famílies, i que és comú en altres temes de la relació amb els nostres adolescents, és: parlar-ne, parlar-ne i parlar-ne. Trobar espais i excuses per treure el tema i parlar amb ells sobre l’ús que en fan, comentar els efectes de l’alcohol en les seves vides....no podrem evitar que provin l’alcohol, i fins i tot que algun dia arribin malament a casa. Però si n’anem parlant, amb tranquil·litat i constància, alguna cosa farem! Ànims!!!

Us posem unes imatges de la presentació en la que érem una bona colla (encara que no es vegi a les fotos...)!




Bon diumenge!

AMPA Comunicació

El Dominical - ELS PONTS I LES DISCIPLINES

Un estudi presentat recentment per la Fundació Jaume Bofill ens alerta de l’important índex d’abandonament en l’ensenyament postobligatori que tenim a Catalunya: un 17,1%, mentre que la mitjana europea es troba en el 10,6%. Com a possible remei a aquest fet, sense dubte preocupant, l’informe proposa una flexibilització de la vida “disciplinària” dels nostres nois i noies. Demana construir nous ponts, nous camins i itineraris que permetin saltar de les diferents branques de la formació professional al batxillerat i viceversa, i dissenyar un batxillerat amb més optativitat. L’estudi reclama també un seguiment més personalitzat de cada estudiant, amb una millor orientació de cara al seu futur universitari i professional, i sobretot, una sensibilitat especial cap als sectors socialment més vulnerables, amb riscos més alts d’abandonament (que avui superen el 30%). Tot això sense oblidar la necessitat de formar millor al professorat, i fer-lo més adaptable als nous itineraris.

Es tracta sense dubte d’un repte titànic sobre l’adaptació dels joves als temps moderns. En primer lloc, tenim sobre la taula de nou el vell dilema sobre les matèries o “disciplines” suposadament imprescindibles per a la nostra formació, fonamentalment les llengües i les matemàtiques. Aquestes assignatures s’ocupen de peces bàsiques de la nostra intel·ligència, davant les qüestions suposadament complementàries o optatives, que tenen a veure més en les nostres inclinacions cap a les ciències naturals, les ciències socials, les humanitats o les arts. Ningú nega la necessitat de proporcionar als estudiants les peces bàsiques, però una altra qüestió és amb quina intensitat, amb quin pes dins del currículum educatiu i amb quines eines didàctiques.

En el cas del batxillerat se sol denunciar sovint l’aridesa d’aquestes matèries bàsiques, que sovint provoquen l’avorriment i la desmotivació dels estudiants menys entusiastes de l’estudi tradicional a base d’hores d’exposició magistral, exercicis repetitius, i temaris rígids. Com alternativa se sol presentar la pedagogia basada en grans projectes transversals com la solució a les “presons” disciplinàries de les llengües i les matemàtiques, o la necessitat de connectar els temaris amb la realitat material i quotidiana de la societat, i bastir així ponts nous amb la formació professional, tot seguint en certa mesura l’esperit de l’informe de la Bofill.

La tensió entre aquests dos extrems sembla però inevitable. Els defensors de les disciplines tradicionals ens diran, no sense raó, que sense posar les peces bàsiques del llenguatge, la lectura i l’escriptura, i l’abstracció matemàtica, la nostra intel·ligència no funciona. Els defensors de bastir nous ponts ens diran però que sense estimular la diversitat de la nostra intel·ligència, la formació de l’individu sempre estarà limitada, i que, a més, correm el risc de provocar la desmotivació (i possible abandonament) de les noves generacions. En un món ple d’enginys digitals de gran sofisticació, d’intel·ligència artificial, i de problemes complexos, potser no n’hi ha prou amb les tradicionals disciplines acadèmiques. Fins i tot en el món de les ciències naturals i l’enginyeria, les assignatures de física, química, biologia, etc. s’han quedat probablement antiquades davant d’aquests nous reptes i ja no “disciplinen” bé ni als seus. Fins i tot els professors necessiten un reciclatge urgent, ja que la manera com els van “disciplinar” a la universitat ja no encaixa amb les preguntes i els objectius del present dels seus alumnes.

Sembla per tant lògic que faci falta construir nous ponts, flexibles, potser a mig camí entre els extrems, com els ponts penjats que s’obren i es tanquen en funció de l’arribada de determinats vaixells, o rotondes obertes, que permeten situar els joves en direccions canviants i oposades amb poc temps de maniobra. Potser es tractaria d’eliminar totes les assignatures i disciplines tradicionals i convertir-les en uns nous “blocs” o ponts, i preparar així  una oferta àmplia de “contenidors” que siguin fàcilment bescanviables, de les ciències a les lletres, de les arts a les pràctiques professionals, i que puguin viatjar d’un lloc a l’altre sense gaire impediments ni burocràtics ni didàctics.

El problema però és qui construeix els ponts, les peces i els contenidors, i al final, un cop posats tots junts, quina imatge global del coneixement i del món actual proporcionem a les noves generacions. I mentrestant, mentre juguem amb les peces d’aquesta nova arquitectura, hem de mirar d’entretenir (en el millor sentit de la paraula) els nois i noies, i despertar la seva curiositat i passió per saber, per aprendre, per pensar, amb la mateixa il·lusió que sentien de petits quan combinaven les peces de les seves joguines sense un guió preestablert.

Sembla tot molt difícil, però ens hi hem de posar

Bon diumenge!


AMPA Comunicació

El Dominical - EL PENSAMENT CRÍTIC

Un article recent del filòsof Joan Burdeus a la revista digital Núvol ens presenta les “quatre habilitats que hem d’educar per sobreviure al segle XXI”. El filòsof fa referència a un debat important, i molt viu en els darrers temps, sobre l’equipatge intel·lectual necessari per lluitar contra el risc de manipulació del nostre cervell, ès a dir, el perill que tenim avui de caure en la trampa de les notícies falses (fake news), la necessitat imperiosa d’evitar  el control de les nostres dades personals, gustos i desitjos, per part de les grans corporacions, i el risc d’una vida aparentment  tranquil·la en la qual compartim informacions i idees només amb la gent que pensa com nosaltres, en una espècie de bombolla feliç i alienant. Aquest equipatge intel·lectual de resistència per evitar tots aquests mals és el que en el món anglosaxó s’ha definit com el de les quatre ces: comunicació, col·laboració, creativitat i “critical thinking” (pensament crític).

La idea sembla bona. En primer lloc hauríem d’aprendre a posar límits al tipus de comunicació que practiquen en la nostra vida quotidiana, i lluitar contra la hiperconectivitat, que mata la nostra concentració i serenitat, un problema especialment seriós pels nostres fills i filles adolescents. A més, com que els conflictes polítics, socials i morals que hem d’enfrontar en el nostre present són molt complexos, hem d’aprendre a conrear un nova intel·ligència col·laborativa, a treballar en equip, i a sumar entre tots per treure’n el millor fruit. El genis aïllats i irrepetibles sembla que ja no tornaran. Malgrat això, al mateix temps, hem de mirar de preservar i estimular el nostre talent creatiu. En un món ple de dades, especialistes per a tot, volums aclaparadors d’informació de fàcil accés, cada cop es valoraran més les persones que siguin capaces de connectar totes aquestes coses per a fer-ne alguna de nova,  original i creativa, que sigui capaç d’aportar algun plus en relació al poder de la informàtica, de la intel·ligència artificial i dels robots que ens venen. Finalment, hem de pensar críticament; és a dir, hem de desconfiar d’entrada de les informacions que ens arriben dels mitjans de comunicació, però també prendre un certa distància respecte als llibres de texts, als discursos dels experts o dels professors a classe. Tothom té les seves limitacions a l’hora de comprendre el món i comunicar-lo als altres, de manera que ens hem d’equipar amb anticossos intel·lectuals per lluitar contra la manipulació del nostre cervell i de la nostra personalitat.

Per molt que hi vulguem teoritzar, és tracta sense dubte d’un repte majúscul. Molts pares i mares se senten orgullosos dels seus fill perquè aprenen molts idiomes, molta informàtica, i d’altres habilitats instrumentals que els han de servir en el seu futur laboral per convertir-los en bons professionals, adaptables a les necessitats de les empreses. Des d’una perspectiva pragmàtica i davant del món laboral que vivim, segurament tenen raó. No obstant això, aquest tipus d’educació corre el risc de descuidar algunes de les quatre ces, sobretot el pensament crític i la creativitat; és a dir, d’oblidar que molt sovint el coneixement aparentment inútil, sense una aplicació immediata clara, pot tenis “utilitats” inesperades, i ens pot dotar d’eines poderoses en el camí de la nostra llibertat i dignitat individual. És si més no sorprenent que, per exemple, el pensador italià Antonio Gramsci (1891-1937), gran defensor de la classe obrera a principis del segle XX, defensés una educació teòrica, abstracta, artística i no “aplicada” per a les classes més baixes de la societat, com a estratègia per alliberar-les de la seva posició marginal i subalterna, que els portava inevitablement a convertir-se en engranatges deshumanitzats a les fàbriques o carn de canó a les guerres.

Els pares i mares també solen recelar de l’ensenyament memorístic, de les classes i els manuals plens de dades, que cal recordar de manera mecànica per aprovar exàmens i superar plans d’estudis, sobretot quan veuen aquelles “empollades” dels nostres fills i filles el darrer dia, de pressa i corrents, d’un seguit de noms i dades que ràpidament s’obliden. Segurament tenen part de raó, però potser aquest és un bon moment per recordar una de les frases famoses de l’historiador de les idees, José María Valverde (1926-1996), que repetia amb convicció a les seves classes: “Sólo se conoce lo que se recuerda”, en un intent de salvar la dignitat de la nostra memòria, i de totes les petites peces d’informació que tenim sempre al cap i que són clau per a constituir l’art de pensar de manera creativa i crítica. De fet, no podem pensar sobre el no res, necessitem coses concretes, combinades de manera original i intransferible, si no volem que una màquina pensi per nosaltres en un futur no gaire llunyà.

Ja veieu que el repte és enorme, però ens hi juguem la llibertat de les properes generacions. Potser una bona manera que llançar un crit d’alarma davant la necessitat urgent de reforçar el pensament crític, seria adaptar la famosa frase atribuïda al filòsof Réné Descartes (1596-1650): “Penso, per tant existeixo”, i convertir-la en el segle XXI en: “Penso críticament, per tant existeixo”.

Sense equipar-nos de noves eines educatives i culturals de pensament crític, se’ns menjaran els robots, els governs, els mitjans, les escoles i les grans corporacions.


Bon diumenge!

AMPA Comunicació




Activitats i informacions que us poden interessar!                                

Dia 28 de febrer: "Menors i consum d’alcohol”
El proper dijous 28 de febrer a les 19:00 h, l'AMPA ha organitzat  una sessió formativa sobre "Menors i consum d’alcohol” oberta als tutors d’alumnes de tots els cursos.
La xerrada serà conduïda per monitors de la Fundación Alcohol y Sociedad www.alcoholysociedad.org dins de la campanya “Menores ni una Gota”
http://www.alcoholysociedad.org/ofertaeducativa/index.aspx
La sessió dura aproximadament una hora i mitja i consta d’una part més teòrica (Informació bàsica sobre alcohol; perquè els menors d’edat no n’han de consumir; relació entre l’adolescència i el consum d’alcohol) i una altra més pràctica (pautes i consells pràctics; dubtes i preguntes).
Es lliurarà als assistents una revista que recull i amplia aquests continguts.
Esperem que sigui del vostre interès.

Informe: “Reforma horària: reptes per uns hàbits més saludables. Sensibilització i anàlisi dels instituts públics de l’Eixample.” 
Aquí trobareu l'enllaç a la noticia publicada en el web del districte sobre la presentació de l'informe sobre la reforma horària que s’ha treballat amb difrerents instituts públics de l’Eixample, i en el que alguns i algunes de vosaltres hi heu participat.

El Dominical - El LLIBRE ÉS MORT, VISCA LA LECTURA!

Cada cop hi ha menys estudiants a les biblioteques, i els que seuen a les sales de lectura cada cop porten menys papers. La majoria passen hores davant del seu ordinador portàtil, mentre sovint el seu mòbil (amic inseparable i gairebé extremitat biònica) els destorba amb freqüència i els obliga a contestar missatges. Els bibliotecaris ja no saben què fer amb les enciclopèdies, aquells dinosaures de paper, ben enquadernats, que decoraven les nostres cases i que fins i tot consultàvem de tant en tant per buscar dades biogràfiques o definicions difícils. També es queixen del volum que ocupen els llibres a les estanteries; sí els llibres, aquests manyocs de papers relligats i enquadernats en cartró, que acumulen cada cop més pols sense que ningú els obri o els fullegi. Fins i tot moltes persones que volen fer donació de la seva biblioteca personal no troben ningú que la vulgui, ni els venedors de vell del Mercat de Sant Antoni. Els punts de reciclatge dels nostres barris cada cop deixen entreveure alguns llibres llançats, segurament fruit de la desesperació dels seus propietaris. Les subscripcions a les revistes en paper també estan en crisi, i els diaris, fabricats amb aquest material de cel·lulosa tan important per la nostra civilització, cada cop es venen menys.

Els nostres fills i filles com a molt es compren els llibres obligatoris de cada assignatura, però difícilment entren a una llibreria a tafanejar per plaer i per comprar-se una novel·la o assaig que els motivi en particular. A més, els pobres llibreters s’han convertit en herois de la resistència contra la globalització del mercat editorial, en el qual, monstres con Amazon s’estan menjant tots els clients, i col·loquen els pobres llibres entre els molts productes de venda per internet. Les biblioteques del llibre de paper estan tristes i plenes de nostàlgia, una mica com les sales de cinema que poc a poc van tancant i han de llançar la tovallola davant dels nous gegants de les sèries. Cada cop hi ha menys gent al metro que llegeixi llibres de paper, ja que la majoria viu absorta i rendida davant la seducció d’aquestes petites pantalles, segurament massa intel·ligents, que ens sedueixen irreversiblement. I ni pensar-hi de parlar amb algú als transport públics...quina pèrdua de temps!

Tot això ens pot semblar un lament nostàlgic d’un món que s’acaba, però malgrat que els llibres de paper estan segurament a la seva etapa final, les dades estadístiques demostren que la gent llegeix i llegeix, està molt informada, comparteix informació i la gestiona de manera ràpida i eficaç. És com si de cop i volta hagués nascut una poderosa intel·ligència col·lectiva, horitzontal, dinàmica, contraposada a la lentitud, la verticalitat i la suposada profunditat d’aquelles hores i hores d’intimitat lectora tradicional. De res ens servirà la nostàlgia i no podrem frenar la civilització digital que ens envolta, ni la fal·lera irrefrenable dels nostres fills i filles per estar sempre connectats a aquestes petites pantalles infernals. Ells i elles són protagonistes d’un canvi tecnològic que potser només es comparable al de l’aparició de l’escriptura o a la invenció de la impremta, i que està canviant les nostres vides de manera radical. Amb paper o sense, amb biblioteques o pantalles, amb textos llargs impresos o petits fragments digitals, l’important, de fet, és l’acte de llegir en sí mateix, és a dir, la capacitat humana per assimilar de manera crítica discursos sobre el món que vivim.

La lectura i la civilització, en el format que sigui, continuaran més vives que mai. La intel·ligència horitzontal, digital, està dibuixant el futur. Ens costa entendre-la i acceptar-la, però l’important és que no parem de llegir, perquè llegir i la vida són la mateixa cosa.

Bon diumenge!



AMPA Comunicació