El Dominical - Ja no arriben cartes


Com han canviat les coses en pocs anys ! Gairebé ningú s’escriu aquelles cartes amb lletra manuscrita, amb tinta sobre fulls de paper, que després es plegaven i es col·locaven en un altre paper, el sobre, que tancava el nostre missatge secret. Amb una adreça i un remitent, escrits també a mà, les cartes havien d’incloure un emblema  curiós, el segell, un objecte icònic, que contenia sovint imatges de governants, inventors (poques dones) o efemèrides singulars, i que s’enganxava inicialment amb una llepada força desagradable, més tard substituïda per adhesius més asèptics i higiènics. Aquelles cartes acabaven finalment en una bústia, o en una oficina de correus – encara existeixen, sobretot per enviar paquets i documentació oficial certificada-, que s’encarregava de portar-la en mà al destinatari. Una carta llarga, sobretot si es tractava d’una carta personal, requeria d’un temps considerable d’escriptura en soledat, de proximitat intel·lectual i afectiva amb la persona a qui s’adreçava el missatge. Un cop enviada, i tot fent confiança al servei de correus, l’espera era llarga. Entre la nostra carta i la resposta podien passar fàcilment dues o tres setmanes en les quals la nostra vida quotidiana continuava inexorable, sempre però pendents, en un moment o altre del dia, de l’esperança d’obrir la nostra bústia i trobar-hi una resposta llarga, sentida i, sobretot, profundament personal i intransferible.

En aquestes cartes de paper, lentes, artesanals, treballades sovint amb una cal·ligrafia exigent, basades en les nostres habilitats manuals d’agafar una ploma o un bolígraf, i en la nostra capacitat d’expressar amb sensibilitat pensaments i sentiments, hi havia tota una cultura de les relacions humanes, que avui s’ha extingit gairebé del tot. El paper, la pissarra, la paraula escrita encara mantenia la seva dignitat tant en l’esfera pública com en la privada. Es llegien diaris només en paper; els estudiants feien els seus treballs a mà (o amb màquines d’escriure), però s’ho havien de pensar dues vegades abans de modificar un text escrit, amb el risc d’haver de tornar a fer tota la feina des de zero; els mestres i professors gastaven molt guix per escriure a les pissarres de classe; la gent llegia llibres en paper, amb pàgines numerades i enquadernades, i passaven hores resseguint una mateixa història, poc a poc, com una pel·lícula de les que ens oferien els cinemes, i que s’havien de veure senceres, del primer al darrer minut, sense retards ni distraccions. La cultura del paper ens permetia endinsar-nos en profunditat en una sola història, en un sol tema, en una comunicació epistolar profunda, matisada. La lectura continuada i reposada ajudava a pensar les coses poc a poc, a deixar que la pluja fina de les idees ens ajudés a acceptar la nostra pròpia identitat i a prendre, amb més o menys encerts o errors, les decisions que consideraven més adients.

En l’època de les cartes de paper, gairebé no hi havia pantalles, amb l’excepció de la més antiga, la del cinema, i una altra més recent: la televisió. Des dels anys 1960s ençà, la famosa televisió (un invent increïble a l’època, que ens permeté fins i tot contemplar l’arribada dels humans a la Lluna) havia començat a canviar les relacions humanes. No sabem si per bé o per mal (difícil jutjar-ho), el poder d’aquella pantalla que obscenament entrava a la intimitat de les llars, i provocava canvis importants en les nostres relacions i en la gestió del nostre temps lliure, ja ens avançava l’arribada d’una nova civilització de les pantalles, que esclatà ara fa un parell de dècades amb l’arribada dels ordinadors personals, d’internet i sobretot amb els telèfons intel·ligents. Amb els ordinadors hem canviat radicalment la nostra manera d’escriure; ara podem esborrar, refer, revisar, tantes vegades com volem, jugar infinitament, i potser frívola, amb les paraules. Internet ha revolucionat la gestió de la informació, ha acabat amb les enciclopèdies de paper i està a punt de fer desaparèixer les biblioteques com a receptacles de llibres de paper; sembla que tenim tot al món a l’abast, que podem saber qualsevol cosa en pocs segons, que no cal perdre el temps llegint hores i hores, o buscant informació a enciclopèdies i biblioteques, si tot el món està comprimit a Google. I aquest telèfons, infernals i fascinants a l’hora, que tant critiquem per l´ús que en fan els nostres fills i filles, però als qual també hi estem enganxats, estan acabant amb les cartes de paper, les trucades telefòniques, les fotografies amb càmeres tradicionals, les calculadores, les agendes, els mapes, els serveis d’informació, les guies turístiques, les compres d’entrades, les espelmes dels antics recitals i manifestacions. Aquests telèfons han transformat profundament el món dels adolescents i els joves, i el nostre; per bé o per mal, són aquí per anys, fins que una nova tecnologia, encara més sofisticada i impactant, que encara no podem imaginar, els vagi substituint progressivament.

Es fa difícil viure en un món de missatges frenètics, imatges globals, informació infinita, lectura superficial i acceleració continuada. La nostàlgia del paper i de les cartes és segurament inevitable. No obstant, aquesta tristesa del món que hem perdut no sembla la millor solució per afrontar el present i viure amb intensitat el futur. Haurem de fer un gran esforç per acceptar definitivament que la intel·ligència, les relacions socials, la gestió de la informació i la creativitat dels nostres fills i filles no és i no serà mai com la nostra. Veuen coses que a nosaltres ens resulten amagades, connecten dades aparentment llunyanes, tenen habilitats comunicatives noves, intueixen les noves regles de joc del món global, construeixen una nova intel·ligència col·lectiva. Potser ens irrita la seva dependència gairebé malaltissa del mòbil o la seva suposada superficialitat a l’hora de llegir o escriure, però ells pertanyen ja a una altra civilització, a un país estrany, que només podrem entendre si ens equipem amb les millors eines del viatge a terra incògnita. Haurem d’acceptar que se’ns fa sovint massa difícil renunciar a les coses bàsiques que vàrem aprendre i viure de quan érem joves, i que s’han marcit com les flors o potser com les velles cartes de paper guardades en un calaix. 

I si fos veritat que qualsevol temps passat fou pitjor?

Bon diumenge!



AMPA Comunicació



Assemblea General Ordinària - dimarts 4 de desembre - 19:00h

RECORDEU:

Avui dimarts dia 4 de desembre celebrarem l'assemblea de la nostra / vostra associació.

Serà a les 19h al nostre institut en una aula per determinar.


Assemblea General Ordinària

                             
                Data: Dimarts 4 de desembre de 2018

Hora: 19.00 h.

Lloc: Aula per determinar




ORDRE DEL DIA


1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior.

2. Nous projectes de l’institut per part de l’equip directiu.

3. Renovació de càrrecs de la junta

4. Repàs de l’informe de gestió (Memòria) del curs 2017/18

5. Propostes d’actuació per al curs 2018/19

6. Balanç econòmic del curs 2017/18 i Pressupost del curs 2018/19

7. Precs i preguntes








Us hi esperem!!!!



Junta de l'AMPA

Càpsules d'activitats i informacions que us poden interessar!

Informacions per a les families
Dia 4 de desembre: assamblea de l’AMPA

És l’assamblea d’inici de curs en la que farem balanç del curs passat i com l’any passat, la direcció de l’Institut ens explicaran els nous projectes.
Us hi esperem!!!

ORDRE DEL DIA
1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior.
2. Nous projectes de l’institut per part de l’equip directiu.
3. Renovació de càrrecs de la junta
4. Repàs de l’informe de gestió (Memòria) del curs 2017/18
5. Propostes d’actuació per al curs 2018/19
5. Balanç econòmic del curs 2017/18 i Pressupost del curs 2018/19
6. Precs i preguntes
Resultats del 2n edubaròmetre de famílies


La capacitat dels centres i dels tutors i tutores per acompanyar i motivar l'alumnat, és clau per garantir una escolarització d'èxit.
https://edubarometre.cat/wp-content/uploads/2018/10/dossierpremsa_edubarometre2families_171018.pdf

El Dominical - No volem ser neutrals

Els esdeveniments polítics del darrer any a casa nostra han posat de nou sobre la taula el tema de la llibertat d’expressió i del debat a l’aula i la seva importància en el context educatiu. Ha aparegut de nou el tema de la neutralitat, del suposat escepticisme acrític, que de manera similar a la d’un moderador, hauria de practicar el professor o la professora a classe; com una espècie d’àrbitre ideal i imparcial, com una balança perfectament equilibrada amb uns contrapesos perfectes, que apaivaguessin les tensions polítiques o els conflictes personals o col·lectius. Aquesta és segurament una proposta impossible. Els docents, com a ciutadans d’una societat plural, tenen les seves biografies pròpies i visions personals i intransferibles del món que els envolta i els ha tocat viure. Com tots nosaltres, tenen ideologia, preferències i reticències, fílies i fòbies, i no els podem demanar que, de cop i volta, sobretot, quan les coses es posen difícils al carrer i a la societat, es converteixen en moderadors objectius i freds de la realitat.

Des del respecte a les posicions diverses de tots alumnes, sembla saludable que els docents prenguin partit, que comuniquin amb passió i amb convicció quina és la seva visió del món, de la societat, de la política. La seva visió personal i intransferible és un tresor pedagògic per a les noves generacions. Més enllà de l’erudició, les classificacions d’objectes, coses o lliçons, i dels discursos enllaunats en llibres de text, cada cop més diluïts en l’allau informatiu del món digital, els joves esperen sobretot testimonis reals i convicents d’experiència viscuda i madura. El que compta precisament són les persones poc “neutrals”, afectuosament subjectives, profundament singulars en les seves particulars (i no sempre compartides) visions del món.

Els historiadors de l’educació s’han interessant sovint per les analogies i diferències entre les escoles de l’Occident cristià (les universitats en particular a final de l’Edat Mitjana) i les escoles de la Xina i del món islàmic a la mateixa època. Aquesta no és una qüestió menor, ja que, des del segle XV ençà, es produí un creixement constant i continuat de la creativitat intel·lectual d’Occident en detriment de la Xina i l’Islam, que havien dominat clarament en segles anteriors. Què havia passat? Per què arribà un moment en que el món cristià europeu guanyà la partida del saber, de la ciència, de la tecnologia, a d’altres cultures, i es convertí en hegemònic en el segle següents? La resposta evidentment no és senzilla, però sembla que un dels factors decisius fou la manera particular d’organitzar debats a les aules. Mentre en el món dels emperadors xinesos i a les madrasses islàmiques els coneixements es presentaven com un corpus complet, tancat i indiscutible, que calia comprendre i memoritzar, en el món cristià (i malgrat la gran influència de la religió) ja al segle XIII i XIV, passaven algunes coses estranyes a les aules, que les autoritats no podien controlar del tot. Hi havia debats a classe, sobre qüestions tan espinoses a l’època com l’origen del Cel i la Terra, l’eternitat del cosmos, el moviment de rotació del nostre planeta, o la influència dels astres en el nostre comportament terrenal. Els experts diuen que a Occident aparegueren progressivament zones de debat, espais protegits, on cadascú opinava amb respecte sobre qüestions que, per altra banda, podien resultar fàcilment herètiques i fins i tot portar a la foguera de la Inquisició. Aquí hi hauria per tant un dels gèrmens de nostra la modernitat.

Podeu donar més o menys credibilitat a aquesta interpretació històrica, o fins i tot la podríeu criticar, tot pensant que les nostres aules d’un institut com el Jaume Balmes, en ple segle XXI, no s’assemblen de res a l’escolàstica medieval, ni a les madrasses islàmiques. No obstant, si pensem en l’acte educatiu en sí mateix, en la relació personal i profunda entre professor/a i alumne/a, és probablement en la creació d’espais de llibertat, de gestió liberal de la discrepància, de debat, de confrontació oberta i honesta de diferents visions del nostre món, on es generen algunes de les eines fonamentals de la creativitat i el talent dels nostres joves, i de la seva formació com a futurs ciutadans amb conviccions democràtiques ben arrelades, tan necessàries avui, davant al foscor autoritària que ens amenaça fora de l’aula, tot just a la cantonada. No deixeu que els “neutrals” us entabanin.


Bon diumenge!



AMPA Comunicació




Més informacions de la setmana 


26 de novembre de 2018
Diverses AFAs d'instituts públics de Gràcia, han organitzat per al proper dilluns 26 als cinemes Girona, i amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, la projecció del documental "Most likely to succed" sobre els Aprenentatges Basats en Projectes (ABP) aplicats a Secundària. Bàsicament està dirigit a famílies d'alumnes de 5è i 6è de Primària i famílies d'alumnes d'ESO, perquè es familiaritzin amb aquestes metodologies i donin suport a la seva progressiva introducció a tots els centres públics. També poden assisitir-hi alumnes, tot i que creiem que és més adient pels de Secundària. Aquí trobareu el cartell 



28 de novembre de 2018
Ens plau convidar-vos al debat sobre Maltractaments i abusos sexuals a infants. Com els podem prevenir des del món educatiu? , el proper 28 de novembre, a les 18h, a la Sala de Plens del Districte de l’Eixample (C. Aragó 311, 1a planta). Aquest acte s’emmarca en el Programa Educació en Valors (antic Programa de Suport a les famílies i) en el projecte del CEMB de promoció de la participació de la comunitat educativa , i és suma als actes de commemoració del Dia Internacional de les violències masclistes de l’Ajuntament de Barcelona. Direcció de Serveis a les Persones i al Territori Districte de l'Eixample. Ajuntament de Barcelona

Càpsules d'activitats i informacions que us poden interessar!

Informacions per a les families
Dia 27 de novembre: La Reforma Horària a debat!

En el marc del projecte de sensibilització sobre la reforma horària, engegat des del Districte i en col·laboració amb instituts, es fa la xerrada:
Dia 4 de desembre: assamblea de l’AMPA


Hem canviat la data inicial per no coincidir amb la xerrada del dia 27, però si no hi ha res de nou, reserveu-vos el dia 4 de desembre!

És l’assamblea d’inici de curs en la que farem balanç del curs passat i explicarem els nous projectes.

Ja us n’anirem informant!!!

Ja heu fet l’enquesta per a les famílies?


Aquí trobareu l’enllaç a l’enquesta d’inici de curs que fem des de l’AMPA. Està pensada per a les famílies (no per als alumnes) i ens anirà bé per tenir la vostra opinió i comentar-la amb la direcció del centre.

ENQUESTA D'INICI DE CURS

No espereu a l’últim dia. És curta i la fareu molt ràpid!

I si voleu consultar les anteriors, aneu al nostre web: http://ampa.jaumebalmes.net/p/enquestes.html