Llibres de geografia disponibles

ATENCIÓ!!!!


L’AMPA LESTONNAC ha ofert exemplars de 2a mà dels llibres de Geografia i història de l’ESO, que ells no podran utilitzar el curs vinent (perquè han canviat l’editorial) però que si es poden utilitzar en el nostre centre.

Aquells alumnes que desitgin reservar un dels exemplars que s’indiquen en el següent quadre, cal que enviïn un correu a ampa@jaumebalmes.net amb l’assumpte “llibre Geografia” indicant el seu nom i el curs que necessita. Rebrà un correu confirmant la reserva.


31 ut
Geografia i història 1 ESO. Aula 3D Ed. 2015
9788468230610
Vicens Vives
31 ut
Geografia i història 2 ESO. Aula 3D Ed. 2016
9788468235929
Vicens Vives
23 ut
Geografia i història 3 ESO. Aula 3D Ed. 2015
9788468231976
Vicens Vives
14 ut
Geografia i història 4 ESO. Aula 3D Ed. 2016
9788468236018
Vicens Vives

Els llibres reservats els lliurarà l’AMPA els dies 12 i 13 de setembre  i s’hauran de retornar en bon estat a final de curs.
DOCUMENTS INICI CURS 2019-2020


Aquí trobareu els següents documents:

Document inici curs famílies: fer-se soci, armariets, reutilització de llibres, monitoratge de menjador i extraescolars.


Relació de llibres curs 2019-2020


Detall dels llibres de lectura de català i castellà 2019-2020 






El Dominical - FI DE CURS

Malgrat els calendaris tenen dotze mesos, de gener a desembre, al món educatiu sembla que la mesura del temps és una altra. Els anys passen de pressa, de res a poc, que diria el poeta, però els nostres anys són cursos, de setembre a juny, amb un llarg estiu pel mig. El nostre curs o any acadèmic, per tant, s’acaba. La calor ha començat a omplir les aules, els fulls d’avaluació i els calendaris de recuperació corren com la pólvora, la fatiga més o menys explícita de professors i alumnes es més que evident, els plans de vacances i d’aventures d’estiu comencen a ser temes de conversa habituals. El rellotge mai es para, i el curs vinents tots serem un any més grans. Però ara ha arribat el moment de la pausa.

De fet, tot el curs, de setembre a juny, ha estat ple de rutines i pauses, d’hores de classe seguides, combinades amb ponts, festes, vagues, manifestacions, sortides, viatges, etc. El rellotge no para, però els tempos del nostre curs acadèmic pugen i baixen sense parar, ens disciplinen a voltes i en d’altres moments ens donen una certa llibertat provisional. Els dies passen, i també les hores de classe, les setmanes, els mesos, els trimestres, les avaluacions, les castanyades, els Nadals, els Carnestoltes, l’esquí, la Pasqua, el Sant Jordi, fins que la primavera ens obra finalment la porta de l’estiu, i l’olor de Revetlla de Sant Joan ens dona l’adéu definitiu a la rutina del curs. I sí, els cursos passen de pressa, de res a poc. Amics, amigues, companys i companyes de curs, professors i professores, pares i mares d’amics i amigues, que sovint s’han creuat amb nosaltres en la quotidianitat de l’Institut, de sobte desapareixen, i la majoria ja no tornaran fins que al setembre ens expliquin les seves pàgines viscudes i intransferibles, que sovint ens sonen com una petit novel·la d’aventures d’estiu.

El rellotge no és para, i el cicle inexorable del nostres anys acadèmics ens deixen empremta curs rere curs. Els nois i noies encara estan capficats amb les notes, les avaluacions, i els plans de vacances, però, poc a poc, tal com vagi passant el temps, a l’estiu, i també d’aquí molts estius, algun dia, quan menys ho esperin, recordaran alguns moments irrepetibles del curs acadèmic 2018-19. De cop i volta els vindrà al cap el nom d’una persona amb qui van compartir algunes situacions irrepetibles, o aquella assignatura avorrida, o la classe d’aquell professor que els va fer pensar per primera vagada en determinades preguntes fonamentals de la nostra existència. O potser, quan passi el temps recordaran aquells moments màgics d’amistat, d’amor, de sentiments i experiències que ja formaran part del seu bagatge personal més íntim i preuat.

El rellotge no és para i el curs 2018-19 es mor, amb totes les seves llums i també amb les seves ombres, amb bona part dels bons desitjos del passat setembre probablement sense fer-se del tot realitat, però amb el camí fet, amb el valor del simple fet de caminar, de créixer de viure i de mirar de construir petites coses. És en aquest camí del curs que es mor, que ens hem trobat en tots aquest mesos, que hem lluitat, cadascú des de les seves possibilitats, des del seu racó i des de la seva força, per mirar de fer el nostre Institut una mica millor, per propiciar espais de creixement individual i col·lectiu. Com cada any, perdó, com cada curs, segurament podíem haver fet molt més, i de ben segur les crítiques ens arribin són prou merescudes, però en el camí tots hem crescut.


Tant de bo la pausa d’estiu ens serveixi per bastir una mirada amb més perspectiva de tot el que ha passat aquest curs, perdó, aquest any, i tornem al setembre amb la il·lusió renovada per fer coses noves, per tenir el coratge de canviar el que no va bé, per mirar més enllà de reglaments, legislacions i batalles administratives o jurídiques, i puguem gaudir del millor que té l’experiència educativa en la seva plenitud.

Bon fi de curs i bones vacances!!!!




AMPA Comunicació

El Dominical - DIFÍCIL PERÒ EMOCIONANT

Sou a taula amb el vostre fill o filla i esteu parlant de política, de les votacions (com les que es fan avui), i ell o ella opina, valora i exposa què votaria amb uns arguments com els que teniu qualsevol de vosaltres. Esteu discutint perquè vol sortir i el tema de l’edat és un argument. Us demanen diners per comprar condons com quan us demana diners per anar al cinema. Us diuen que han decidit no continuar estudiant, o canviar l’opció d’estudi i que són prou grans per decidir-ho. Demanen un cafè o una copa de vi com el que esteu prenent vosaltres.

Situacions com aquestes ens posen al davant una de les dificultats més grans d’aquesta etapa tan meravellosa que és l’adolescència: són prou grans?, ja són grans?, són adults, encara que són joves, per poder decidir moltes coses? És cert que no creixen tots i totes al mateix ritme i que hi ha joves que a 2n d’ESO ja han canviat del tot i d’altres que encara han de començar.  Però els pares i mares ens trobarem en un moment o altre amb aquestes situacions i no és fàcil. Tal com els adolescents creixen i canvien, i canvien la relació que tenen amb nosaltres, també nosaltres hem de canviar la nostra relació que tenim amb ells i ens hem d’adaptar. I molt sovint ens costa. Els veiem més petits del que són i ells i elles es veuen més grans del que són. I nosaltres veiem que ens fem grans i sovint no recordem com érem a la seva edat i com exigíem també que ens tractessin com a joves i no com a infants.

I com es combina això amb la llibertat, l’autoritat, el respecte, la responsabilitat? Fins a quin punt poden els nostres joves decidir sobre un canvi o una aturada en els estudis? Hem de prohibir que una nit vagin amb amics o amigues fora de la ciutat amb un jove que acaba de treure’s el carnet de conduir? Els hem de controlar les hores que passen amb els mòbils, o si estudien o no, però no què fan quan surten de casa? Costa, oi?

Com sempre ens diuen els experts....cal parlar, parlar i parlar perquè així anem modelant els discursos, adaptant-nos conjuntament a les noves “edats” o moments vitals i reflexionant amb ells i elles sobre les noves situacions. Sense oblidar, però que són els nostres fills i filles, que han de saber què pensem, que els hem de dir que no (que no és el mateix que prohibir), i dir que sí i assumir riscos (que no vol dir deixar de patir). Perquè són els nostres fills i filles, són menors i “s’estan fent”. Però sempre, sempre, sempre, com diu Jaume Funes “Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito” (http://jaumefunes.com/llibres/)

Difícil però emocionant. Ànims!!!!

Bon diumenge!



AMPA Comunicació


El Dominical - ARRELS

Fa uns dies, un grup d’alumnes de 4t d’ESO ens van demanar si podien venir a la reunió de l’AMPA a explicar el projecte que estaven treballant a l’assignatura d'Aprenentatge i servei comunitari.

Aquesta assignatura té com objectiu “garantir que els estudiants –al llarg de la trajectòria escolar– experimentin i protagonitzin accions de compromís cívic, aprenguin en l'exercici actiu de la ciutadania i posin en joc els seus coneixements i capacitats al servei de la comunitat”.  Per fer-ho, el nostre institut proposa diferents accions. Una d’aquestes és la de conèixer la Fundació Arrels dedicada a “atendre i orientar les persones sense llar que viuen als carrers de Barcelona”. I cada curs el grup d’alumnes que tria aquesta entitat visita el centre, parla amb les persones que hi treballen i també amb les persones que hi són ateses.

Aquest curs, però, el grup d’alumnes que ens va venir a veure ens va explicar que una de les accions que havien de fer era fer difusió de la feina d’aquesta entitat. I a més de fer una presentació per als companys i companyes de classe, com es fa sempre, van pensar que havien de fer més accions, i van pensar amb nosaltres, els pares i mares.

Els alumnes Olivia, Ariadna, Clara, Monica, Miquel i Aleix ens van presentar el projecte que trobareu aquí  i ens van passar també aquest vídeo, molt ben fet i ben interessant. Com que volien que se’n fes difusió, aprofitem el Dominical per donar-ho a conèixer i que així arribi a més famílies, que era l’objectiu. Esperem que sigui del vostre interès.
Pensem que aquesta trobada no hauria de ser una anècdota, gràcies a la iniciativa d’aquest grup de 4t d’ESO. Segur que hi ha altres projectes que són interessants, en els que participen els nostres alumnes, i que a les famílies ens agradaria, i interessaria, conèixer. Per què no mirem de trobar altres moments de trobada com aquest?
Bon diumenge!



AMPA Comunicació

El Dominical - DEMOCRÀCIA

Fa aproximadament un any i mig, uns 5 milions de persones tenien dret a votar a les eleccions al Parlament de Catalunya per escollir 135 diputats. Avui, 28 d’abril de 2019, que també és dia d’eleccions, en aquest cas legislatives a l’Estat espanyol, gairebé 37 milions de persones estan cridades a triar 350 diputats i 208 senadors. D’aquí a un mes, a les eleccions al Parlament europeu, podran votar més de 500 milions de persones per escollir més de 700 diputats (encara que no sabem la xifra exacta fins que no s’aclareixi el desenllaç del ‘Brexit’ al Regne Unit).  Al maig també les eleccions al govern de la ciutat... I en aquestes eleccions segurament hi podran votar alguns i algunes joves del nostre institut que ja hauran complert els 18 anys!!! Us proposem algunes reflexions per animar-los a exercir el seu dret a votar.

En tots aquests casos d’eleccions s’apliquen mecanismes de democràcia representativa. El poble (demos) diposita la seva confiança en uns determinats representants, que han de gestionar amb suposada fidelitat i honestedat el mandat democràtic de moltíssima gent. Lluny de la democràcia assembleària, o de la idealització de la vella àgora de l’Atenes clàssica, sembla poc factible poder vehicular amb èxit l’opinió de tants milions de persones. Sovint hem de ‘comprar’ tots els noms d’una llista de candidats d’un partit, de gent que ni coneixem, i  a més fer-los confiança una mica a cegues, tot esperant que, segurament més tard que d’hora, rendiran comptes davant del seu electorat. En el cas espanyol, només podem posar creuetes a les paperetes del Senat, que a més és una cambra força desprestigiada, amb una funció prou dubtosa després de les darreres legislatures. Als països de tradició anglosaxona, cada circumscripció electoral tria un sol diputat, el mes votat, que representa finalment a tot els electors d’aquella comarca o petita regió; en el cas francès, hi ha una segona volta amb els dos candidats més votats al primer torn. Són diferents mètodes, tots amb llums i ombres, per mirar d’optimitzar l’eficàcia de la representativitat política, però sempre criticats.

No és difícil intuir que tots aquests mecanismes d’elecció de representats a les democràcies liberals occidentals tenen molts defectes i imperfeccions. Si, a més, hi afegim la influència dels poders econòmics, les grans campanyes de màrqueting i propaganda, el paper dels mitjans de comunicació convencionals, i la recent explosió de les xarxes socials i d’internet, podem concloure fàcilment que el nostre vot és un acte molt fràgil, petit, limitat i probablement poc útil per canviar realment les coses que no ens agraden a les societats que ens ha tocat viure. Ens podem sentir com a petites formigues irrellevants enmig de la multitud, dels milions que formen els cos electoral, i probablement menystinguts per uns representants amb qui no podrem parlar, ni discutir, ni ésser escoltats quan calgui. Elements per al pessimisme n’hi ha molts, fins i tot podríem trobar encara més excuses en un estat com l’espanyol, amb poca tradició democràtica al llarg del segle XX, i amb tics autoritaris que semblen ressorgir perillosament en el present.



Segurament no arreglarem el nostre petit món, ni el món en la seva globalitat, però potser en un dia com avui, ple de paperetes i urnes, i en els que vindran el mes vinent quan participem d’un demos de més de 500 milions de persones,  val la pena que valorem la força del simple fet de votar, de contrastar de manera respectuosa i plural les opinions de tothom, i després prendre decisions en funció de les majories i amb respecte a les minories. Aquest fet tan simple i aparentment tan evident ha costat segles de lluites, violència i conflictes, i el seu exercici, per fràgil i imperfecte que ens sembli, ens dignifica com a societat.

És evident que a Europa i als Estats Units ens trobem en un moment preocupant de crisi d’aquestes democràcies liberals, però la paraula democràcia, amb majúscules, continua essent una de les grans utopies de la Humanitat, sovint maltractada i malbaratada en estats plens de violència, intolerància i corrupció. Els nostres veïns del sud, per exemple a Egipte, després d’una primavera d’esperança democràtica, tornen a viure una duríssima dictadura militar; o fins i tot més a prop, a Argèlia, després de molts anys de foscor, s’ha obert les darreres setmanes una nova esperança de primavera de llibertat. El respecte als drets humans, la llibertat d’expressió, d’opinió i de moviments, la pluralitat lingüística, ètnica, religiosa o ideològica, el dret al treball, la salut, l’habitatge o a l’educació, no estan mai del tot garantits, ni en les democràcies suposadament més ‘avançades’.

En un dia com el d’avui, val la pena pensar en com podem enfortir i millorar la nostra fràgil democràcia. No ens conformem amb votar simplement uns representats, estiguem atents a les decisions que prenen i organitzem-nos com a societat civil per reivindicar les causes que considerem justes. Intentem posar-nos en la posició de l’altre, no trenquem mai el diàleg amb els qui no pensen com nosaltres, acceptem la complexitat dels problemes del nostre temps, que no són mai del tot blancs o del tot negres, sinó que sovint estan plens de grisos. I malgrat les misèries polítiques del nostre present, no renunciem a imaginar un dia en el que potser arribarà una democràcia global, on el papers, els sobres, les urnes i els certificats de paper, s’hauran acabat per sempre, i on, en pocs minuts, milers de milions de persones votaran per decidir qüestions d’abast planetari com el canvi climàtic, la proliferació d’armament nuclear, els fluxos migratoris, o per corregir el repartiment de la riquesa i control dels fluxos financers. Els més pessimistes diran que tenim riscos seriosos de perdre el millor de la nostra democràcia (malauradament, raons no els en falten), però per què no ens apuntem a l’optimisme de la nostra voluntat individual i col·lectiva, i mantenim la ferma esperança d’un món plural, obert i tolerant, sense renunciar mai a la utòpica i sempre anhelada democràcia (amb majúscules!).



Bon diumenge!

AMPA Comunicació