Escola de famílies

A continuació trobareu les xerrades que s'han anat fent dins el programa Escola de famílies. 

19 de gener de 2017

Assetjament, ciberassetjament i ús adequat de les xarxes socials


Dijous 19 de gener de 2017 es va fer la sessió formativa per a pares i mares : “Assetjament, ciberassetjament i ús adequat de les xarxes socials” organitzada per l'AMPA. Hi van assistir 33 persones.

La van conduir en Fernando i en Daniel, guàrdies urbans de l'Equip de policia comunitària de l'Eixample.

Van presentar i explicar les funcions de la nova figura de la policia local, la policia comunitària.

A continuació van fer referència als conceptes claus en el tema que es plantejava: assetjament (violència sense objecte i es busquen excuses per fer-ho), ciberassetjament (a través de xarxes) o la diferència que hi ha entre assetjament (entre iguals) i abús (diferents edats, situació de poder) . Així com les característiques i tipologies d’aquestes diferents situacions.

Més tard es van centrar en el ciberassetjament, més difícil de detectar i tractar sobretot perquè no es limita a un espai o un temps i “magnifica” o engrandeix el problema. Aquí és on van reforçar la idea de la “petjada digital”.

Aquests continguts els van il·lustrar amb uns vídeos molt ben pensats i que val la pena que visioneu, potser també amb els vostres fills i filles.  



També van il·lustrar-ho amb un esquema dels rols en l’assetjament: l’agressor, la víctima, els consentidors o els que no diuen res.

Van comentar que de vegades, i sobretot en el cas del ciberassetjament, els professors o els pares no se n’assabenten fins més tard.

També van fer referència a les conseqüències acadèmiques (canvis en els resultats acadèmics), psicològiques (simptomatologia semblant a la depressió, tant en l’agressor com en la víctima), físiques (deteriorament, alimentació), legals (a partir dels 14 anys o abans els pares), o ètiques (el respecte o l’acceptació d’aquest tipus de conductes).

Van presentar algunes estadístiques sobre la incidència d’aquesta problemàtica per comunitats autònomes (Catalunya està sobre la mitjana de l’Estat), per edats (sobre els 11-12 anys i mes ciberassetjament els 13-14), per sexe (sense massa diferències).

Van explicar algunes característiques de les diferents xarxes: whatsapp, Facebook, Twitter, Youtube, Snapchat o la Askfm (més perillosa perquè és anònima), etc. I alguns conceptes de diferents “modalitats” de ciberassetjament: grooming, sexting, sextorció o stalking

Pel que fa a possibles solucions explicaren que el més important és que han d’intervenir tant els pares de les víctimes com dels agressors, compartint-ho i actuant alhora. Treballar-ho junts. Consideren que aquesta és la idea clau per abordar una problemàtica com aquesta. I que els professors han de ser uns aliats, tenen mes recursos per fer-ho. En casos en que es cregui necessari es pot recórrer a les policies dels diferents estaments (local, mossos, etc).

Van insistir que davant un problema cal reaccionar a temps

Consideren que s’han de marcar els criteris bàsics en l’ús de les xarxes, la necessitat de controlar les amistats en el món virtual, insistir en explicar-los que encara que no els ho sembli sempre estan en l’àmbit públic (encara que es connectin des de casa, amb els amics i amb l’Snapchat).

Van recomanar que ens familiaritzéssim amb Internet (fer-nos de les seves xarxes), que ho parléssim amb els nostres adolescents perquè vagin adquirint esperit crític envers aquests temes, navegar i buscar informació amb ells, que creguin que nosaltres en sabem més perquè ens preguntin. I que tinguéssim els ordinadors a la vista de tots, limitéssim els horaris d’estar amb les xarxes, etc.

Van fer una referència especial als videojocs, especialment els que es juguen en línia pels riscos que hi ha també més aviat d’alguns tipus d’abús. Calia estar alerta si el nostre adolescent presentava irritació, ràbia o s’alterava i sobretot si era quan jugava amb el mateix contrincant en línia d’aquest joc.

Finalment, van orientar amb alguns recursos:
-           SIstemes de control parental:  www. Sipbench.eu o www.mywot.com
-           Equips directius dels centres (disposen de protocols per aquests temes)
-           O posar-nos en contacte amb la policia comunitària Gu_dt@bcn.cat


2 de desembre de 2015
La prevenció de les relacions abusives

Aquest any la trobada amb els pares i mares ha estat sobre el tema les relacions abusives. Es va fer el dia  2 de desembre, a les 19 hores a l’Institut Jaume Balmes 


L’objectiu era poder reflexionar sobre la presència de dinàmiques abusives en el dia a dia dels fills i filles. De forma amena i sota la guia de la fundadora de la Fundació Vicki Bernadet s’han pogut conèixer estratègies per veure si els nois i noies pateixen alguna situació abusiva, facilitar que ens l’expliquin i pensar formes d’afrontar-la. 




11 de desembre de 2014
Com ajudar els nostres fills i filles  en els estudis: com afavorir l’èxit i evitar el fracàs escolar
Tota la vida podem estar aprenent coses. Aprenem coses per dues raons bàsiques: perquè tenim necessitat  d’adaptar-nos al nostre entorn i pel desig  de sentir-nos competents. Però, com es genera l’aprenentatge? L’aprenentatge es genera a partir de tres factors fonamentals: les habilitats –capacitats-, la motivació i la tècnica –mètode d’estudi-.
Així, per exemple, davant el repte que els nostres fills i filles aprenguin una assignatura ens podem preguntar com es situen aquests tres factors per posar en marxa el procés d’aprenentatge: quines capacitats, facilitats, té el meu fill o filla cap aquesta assignatura en concret? Quina motivació? Ha adquirit i utilitza bones tècniques d’estudi en aquesta matèria?
Tots tres factors tenen un pes específic per  aconseguir èxits, i en el cas que vulguem que els nostre fill o filla millori l’aprenentatge d’una assignatura és important adonar-se com s’enfronta ell o ella a aquesta assignatura en aquests tres factors.
Així, posem per cas, un alumne pot tenir facilitat per aprendre l’assignatura de matemàtiques i disposar de bones tècniques d’estudi, però pot sobrevalorar les seves capacitats i no estar, per tant, motivat per fer gaire esforç per preparar el corresponent examen. Al marge del resultat de l’examen, que pot ser bo o no tant, és aconsellable revisar la motivació.
Un altre cas pot ser el de l’alumne que té dificultat en l’aprenentatge de la matèria d’història. En aquest cas serà útil enfocar aquesta matèria tenint present els altres dos factors. És a dir, aplicant bones tècniques d’estudi  i reforçant la motivació.
Ja sabem tots que la motivació és important per aprendre. Quan hi ha motivació , de fet és una condició de privilegi que hem de procurar que perduri, perquè un èxit busca un altre èxit i passa que quan ens sentim competents també s’incrementa la nostra autoestima. Recordem que per desvetllar i mantenir la motivació cal exercitar la cultura de l’esforç.
Per contra, sovint pot passar que el nostre fill o filla no accepti per a què ha de fer front a determinades matèries que no li plauen o que té clar que aquestes no formaran part dels seus estudis futurs. També en aquests casos cal compartir amb ell o ella que per desenvolupar aquella  professió que tant li agrada li caldrà demostrar la seva capacitat d’esforç i això ho aconseguirà si està avesat a esforçar-se tant en les matèries que desitja com en aquelles que no desitja.
Tant els premis com els “càstigs” són aconsellables que s’utilitzin poc. En qualsevol cas els “càstigs” han d’estar relacionats amb el que volem que es modifiqui. Si valorem que estan dispersos i es distreuen amb el mòbil és indicat treure el mòbil en les estones d’estudi i no és tan encertat treure el mòbil durant una setmana o prohibir-los anar a aquella excursió que tant desitgen.
Finalment destacar que és un privilegi i un deure que tenim com a pares i mares conèixer  els nostres fills i filles per saber quines són les seves fortaleses i les seves debilitats, cal acompanyar-los, cal involucrar-los en el seu procés d’aprenentatge. És necessari asseure’ns davant d’ells i elles, escoltar el seu discurs  i buscar solucions concretes quan calgui millorar situacions concretes. Fent aquest camí podem arribar millor a la seva progressiva i eficient autogestió en el procés d’aprendre.

12 de març de 2014
La relació dels nostres fills amb les noves tecnologies
Tecnologia en pantalla: possibilitats i riscos
Les darreres formes de comunicació tecnològica com google, facebook, instagram,...tenen una implantació molt notable en la població mundial –citem un parell de dades: es calcula que 1’15 bilions de persones estan inscrites a facebook i que cada minut es publiquen 100 hores de vídeo a youtube-. Per tant, no es baladí plantejar-nos com orientar els nostres fills i filles en el seu ús.
La comunicació tecnològica es caracteritza per tres elements: la immediatesa en l’obtenció d’informació, la diversitat de l’oferta informativa i l’ampli potencial d’aplicació. Aquestes característiques són poderoses avantatges en múltiples camps com en l’avanç en la robòtica, en la medicina, en els aprenentatges específics per discapacitats, en l’aprenentatge de la música, en l’edició,...
També són aquestes les raons que atrauen els adolescents en el seu ús. No hi ha barreres d’espai ni de temps. No depenen d’horaris d’obertura i tancament, no cal pagar bitllet d’accés, poden passar d’un tema a un altra sense limitació, el temps que hi són connectats -tot i que sigui considerable- els passa ràpid. A més, resulta motivador aconseguir likes dels amics o respondre cada cop més ràpid al videojoc.
Per tant, ens trobem que cada cop més el temps de lleure dels nostres fills i filles és digital i les seves relacions personals tendeixen a desenvolupar-se a través de les xarxes socials. Però cal educar tenint molt present l’efecte i el ressó de l’ús d’aquestes xarxes. Un missatge desafortunat a la xarxa pot tenir una repercussió nefasta difícil d’apaivagar que no tindria si el missatge fos verbal.
Anant més enllà i entrant ja en una mala praxis es poden donar les situacions d’assetjament informàtic; griefing, grooming, fishing,...en què l’adolescent pot ser l’autor o la víctima.
Dit l’anterior, com aconseguim que els nostres fills i filles integrin habilitats tecnològiques i precaucions alhora? Com en tantes matèries, necessitem estar informats de les potencialitats i dels riscos, conseqüentment hem d’anar definint què podem fer i què no podem fer en un exercici permanentment constructiu i autocrític.
Algunes mesures preventives per afavorir el bon ús són:
* L’actitud dels pares i mares ha de ser receptiva i no negativa. Si pateixen un mal ús serà més fàcil parlar-ne.
* L’espai de connexió a la llar ha de ser preferentment un lloc d’ús compartit, no l’habitació individual de l’adolescent.
* Els pares i mares han de tenir informació de l’ús digital en el temps de lleure dels seus fills i filles. No tenir-ne cap pista és perdre’s informació molt valuosa.
* És fonamental treballar l’esperit crític vers alguns materials i continguts que ofereix el mercat. Sovint els productes no són tan meravellosos com els presenten,...També és important preguntar-se què estic deixant de fer quan em passo molt temps del meu lleure enganxat a l’ordinador, mòbil,...
* Cal potenciar altres formes de gaudir del temps de lleure.
En resum, no podem desmerèixer les aportacions que la tecnologia digital realitza en múltiples camps. Tenim clar que les noves generacions han de ser competents tecnològicament i, a poder ser, també bons productors. Adults i adolescents hem d’estar ben informats de les possibilitats i dels riscos i mantenir una actitud d’autoexigència en la gestió del límits.
Podem consultar: wwwdeaquinopasas.org; web 2.0 suicide,machine; Kaspersky