Després d’un llarg estiu, segurament massa llarg, tant des del punt de vista climàtic com de calendari, l’Institut Jaume Balmes ja torna a ser ple. Rajoles noves de colors als patis, carpetes, agendes, llibres, armariets nous a punt d’arribar, reunions de pares i mares, nois i noies molt joves que han deixat la seva escola de la primària i descobreixen el món dels “grans”, professors i professores veterans, ben coneguts, que s’han convertit gairebé en una institució, i molts de nous i noves, amb la il·lusió professional d’un repte nou, d’un espai per descobrir, d’uns alumnes i col·legues amb qui poder compartir les llums i ombres del curs acadèmic 2019-20.
Tota aquesta energia ingovernable admira el visitant ocasional quan traspassa la porta de la cantonada de Consell de Cent amb Pau Claris. Hi ha molt esforç, molts somnis per fer realitat, moltes esperances, tant pels que comencen com pels que ja són veterans, així com pels que enguany acabaran una etapa a l’Institut; però també hi ha dubtes, incerteses i inseguretats, com en qualsevol col·lectiu humà complex. Els reptes són molt grans i el futur immediat com sempre no està escrit. Les polítiques educatives del país semblen estar eternament estancades, en bona mesura, perquè la política amb majúscules també ho està a tots nivells. Les petites inversions noves en educació, i en educació pública, sempre semblen i són insuficients. La formació del professorat, la renovació pedagògica real, la modernització dels espais, els materials, els edificis, i la protecció a l’art d’educar i a la creativitat pedagògica sempre són assignatures pendents, mai del tot aprovades. Hi ha encara molt camí per fer, i des de l’AMPA només podem posar petits granets de sorra per ajudar a les famílies, als estudiants i als professors/es. El repte educatiu és sempre majúscul.
Ja veurem com va creixent aquest curs. D’entrada sembla convuls des d’un punt de vista polític, amb temes que preocupen més als pares i mares, com la situació de Catalunya, les eleccions espanyoles, els temors de nova crisi econòmica, etc., i d’altres que mobilitzen a molts dels nostres joves, com per exemple el problema del canvi climàtic i la sensibilitat ambiental en general. Es preparen mobilitzacions de joves a nivell mundial per mirar de pressionar els governs per a que actuïn amb polítiques decidides que frenin l’escalfament global del planeta i les conseqüències terribles a nivell climàtic que ja comencem a intuir. Utopia, potser? Batalla perduda mentre tinguem prou petroli? No ho sabem, però el que està clar és que els joves consideren que aquest és un tema crucial per al futur de la Humanitat. Per ells, molt més important que les lluites partidistes de les nostres democràcies liberals en decadència, que perceben com a coses avorrides, de “grans”. Tot això sense oblidar les reivindicacions d’igualtat de gènere i la lluita decidida contra la violència també de gènere, que tant preocupa a la nostra societat en general, però també molt particularment als joves.
I enmig de somnis i utopies col·lectives, el curs ens portarà també en el dia a dia, exàmens, petits èxits i fracassos acadèmics, noves amistats i amors, viatges, esports, música, tot barrejat amb la son de les vuit del matí, la gana de l’entrepà, i el mal a les orelles cada cop que sona aquell timbre maleït del canvi de classe, amb l’excepció del de les 14:30, que dona via lliure al final de la jornada. Les grans i les petites coses, la feina del dia a dia i els grans projectes, personals, educatius i col·lectius es mesclaran de manera inesperada i caòtica fins als exàmens finals de maig i juny del 2020.
Sí, 2020, una xifra que sona clarament a un film de ciència ficció, a un futurible que alguns pensaven seria tecnològicament més avançat ja tot ple de robots, mentre altres es lamenten dels eterns problemes col·lectius que no sabem resoldre amb el pas dels anys.
A uns i als altres els desitgem un molt bon curs 2019-20, ple de sorpreses, en una paraula, ple de vida.
Bon inici de curs!!!!
AMPA Comunicació
ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES DE L'INSTITUT JAUME BALMES