Malgrat els calendaris tenen dotze mesos, de gener a desembre, al món educatiu sembla que la mesura del temps és una altra. Els anys passen de pressa, de res a poc, que diria el poeta, però els nostres anys són cursos, de setembre a juny, amb un llarg estiu pel mig. El nostre curs o any acadèmic, per tant, s’acaba. La calor ha començat a omplir les aules, els fulls d’avaluació i els calendaris de recuperació corren com la pólvora, la fatiga més o menys explícita de professors i alumnes es més que evident, els plans de vacances i d’aventures d’estiu comencen a ser temes de conversa habituals. El rellotge mai es para, i el curs vinents tots serem un any més grans. Però ara ha arribat el moment de la pausa.
De fet, tot el curs, de setembre a juny, ha estat ple de rutines i pauses, d’hores de classe seguides, combinades amb ponts, festes, vagues, manifestacions, sortides, viatges, etc. El rellotge no para, però els tempos del nostre curs acadèmic pugen i baixen sense parar, ens disciplinen a voltes i en d’altres moments ens donen una certa llibertat provisional. Els dies passen, i també les hores de classe, les setmanes, els mesos, els trimestres, les avaluacions, les castanyades, els Nadals, els Carnestoltes, l’esquí, la Pasqua, el Sant Jordi, fins que la primavera ens obra finalment la porta de l’estiu, i l’olor de Revetlla de Sant Joan ens dona l’adéu definitiu a la rutina del curs. I sí, els cursos passen de pressa, de res a poc. Amics, amigues, companys i companyes de curs, professors i professores, pares i mares d’amics i amigues, que sovint s’han creuat amb nosaltres en la quotidianitat de l’Institut, de sobte desapareixen, i la majoria ja no tornaran fins que al setembre ens expliquin les seves pàgines viscudes i intransferibles, que sovint ens sonen com una petit novel·la d’aventures d’estiu.
El rellotge no és para, i el cicle inexorable del nostres anys acadèmics ens deixen empremta curs rere curs. Els nois i noies encara estan capficats amb les notes, les avaluacions, i els plans de vacances, però, poc a poc, tal com vagi passant el temps, a l’estiu, i també d’aquí molts estius, algun dia, quan menys ho esperin, recordaran alguns moments irrepetibles del curs acadèmic 2018-19. De cop i volta els vindrà al cap el nom d’una persona amb qui van compartir algunes situacions irrepetibles, o aquella assignatura avorrida, o la classe d’aquell professor que els va fer pensar per primera vagada en determinades preguntes fonamentals de la nostra existència. O potser, quan passi el temps recordaran aquells moments màgics d’amistat, d’amor, de sentiments i experiències que ja formaran part del seu bagatge personal més íntim i preuat.
El rellotge no és para i el curs 2018-19 es mor, amb totes les seves llums i també amb les seves ombres, amb bona part dels bons desitjos del passat setembre probablement sense fer-se del tot realitat, però amb el camí fet, amb el valor del simple fet de caminar, de créixer de viure i de mirar de construir petites coses. És en aquest camí del curs que es mor, que ens hem trobat en tots aquest mesos, que hem lluitat, cadascú des de les seves possibilitats, des del seu racó i des de la seva força, per mirar de fer el nostre Institut una mica millor, per propiciar espais de creixement individual i col·lectiu. Com cada any, perdó, com cada curs, segurament podíem haver fet molt més, i de ben segur les crítiques ens arribin són prou merescudes, però en el camí tots hem crescut.
Tant de bo la pausa d’estiu ens serveixi per bastir una mirada amb més perspectiva de tot el que ha passat aquest curs, perdó, aquest any, i tornem al setembre amb la il·lusió renovada per fer coses noves, per tenir el coratge de canviar el que no va bé, per mirar més enllà de reglaments, legislacions i batalles administratives o jurídiques, i puguem gaudir del millor que té l’experiència educativa en la seva plenitud.
Bon fi de curs i bones vacances!!!!
AMPA Comunicació
ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES DE L'INSTITUT JAUME BALMES