Fa aproximadament un any i mig, uns 5 milions de persones tenien dret a votar a les eleccions al Parlament de Catalunya per escollir 135 diputats. Avui, 28 d’abril de 2019, que també és dia d’eleccions, en aquest cas legislatives a l’Estat espanyol, gairebé 37 milions de persones estan cridades a triar 350 diputats i 208 senadors. D’aquí a un mes, a les eleccions al Parlament europeu, podran votar més de 500 milions de persones per escollir més de 700 diputats (encara que no sabem la xifra exacta fins que no s’aclareixi el desenllaç del ‘Brexit’ al Regne Unit). Al maig també les eleccions al govern de la ciutat... I en aquestes eleccions segurament hi podran votar alguns i algunes joves del nostre institut que ja hauran complert els 18 anys!!! Us proposem algunes reflexions per animar-los a exercir el seu dret a votar.
En tots aquests casos d’eleccions s’apliquen mecanismes de democràcia representativa. El poble (demos) diposita la seva confiança en uns determinats representants, que han de gestionar amb suposada fidelitat i honestedat el mandat democràtic de moltíssima gent. Lluny de la democràcia assembleària, o de la idealització de la vella àgora de l’Atenes clàssica, sembla poc factible poder vehicular amb èxit l’opinió de tants milions de persones. Sovint hem de ‘comprar’ tots els noms d’una llista de candidats d’un partit, de gent que ni coneixem, i a més fer-los confiança una mica a cegues, tot esperant que, segurament més tard que d’hora, rendiran comptes davant del seu electorat. En el cas espanyol, només podem posar creuetes a les paperetes del Senat, que a més és una cambra força desprestigiada, amb una funció prou dubtosa després de les darreres legislatures. Als països de tradició anglosaxona, cada circumscripció electoral tria un sol diputat, el mes votat, que representa finalment a tot els electors d’aquella comarca o petita regió; en el cas francès, hi ha una segona volta amb els dos candidats més votats al primer torn. Són diferents mètodes, tots amb llums i ombres, per mirar d’optimitzar l’eficàcia de la representativitat política, però sempre criticats.
No és difícil intuir que tots aquests mecanismes d’elecció de representats a les democràcies liberals occidentals tenen molts defectes i imperfeccions. Si, a més, hi afegim la influència dels poders econòmics, les grans campanyes de màrqueting i propaganda, el paper dels mitjans de comunicació convencionals, i la recent explosió de les xarxes socials i d’internet, podem concloure fàcilment que el nostre vot és un acte molt fràgil, petit, limitat i probablement poc útil per canviar realment les coses que no ens agraden a les societats que ens ha tocat viure. Ens podem sentir com a petites formigues irrellevants enmig de la multitud, dels milions que formen els cos electoral, i probablement menystinguts per uns representants amb qui no podrem parlar, ni discutir, ni ésser escoltats quan calgui. Elements per al pessimisme n’hi ha molts, fins i tot podríem trobar encara més excuses en un estat com l’espanyol, amb poca tradició democràtica al llarg del segle XX, i amb tics autoritaris que semblen ressorgir perillosament en el present.
Segurament no arreglarem el nostre petit món, ni el món en la seva globalitat, però potser en un dia com avui, ple de paperetes i urnes, i en els que vindran el mes vinent quan participem d’un demos de més de 500 milions de persones, val la pena que valorem la força del simple fet de votar, de contrastar de manera respectuosa i plural les opinions de tothom, i després prendre decisions en funció de les majories i amb respecte a les minories. Aquest fet tan simple i aparentment tan evident ha costat segles de lluites, violència i conflictes, i el seu exercici, per fràgil i imperfecte que ens sembli, ens dignifica com a societat.
És evident que a Europa i als Estats Units ens trobem en un moment preocupant de crisi d’aquestes democràcies liberals, però la paraula democràcia, amb majúscules, continua essent una de les grans utopies de la Humanitat, sovint maltractada i malbaratada en estats plens de violència, intolerància i corrupció. Els nostres veïns del sud, per exemple a Egipte, després d’una primavera d’esperança democràtica, tornen a viure una duríssima dictadura militar; o fins i tot més a prop, a Argèlia, després de molts anys de foscor, s’ha obert les darreres setmanes una nova esperança de primavera de llibertat. El respecte als drets humans, la llibertat d’expressió, d’opinió i de moviments, la pluralitat lingüística, ètnica, religiosa o ideològica, el dret al treball, la salut, l’habitatge o a l’educació, no estan mai del tot garantits, ni en les democràcies suposadament més ‘avançades’.
En un dia com el d’avui, val la pena pensar en com podem enfortir i millorar la nostra fràgil democràcia. No ens conformem amb votar simplement uns representats, estiguem atents a les decisions que prenen i organitzem-nos com a societat civil per reivindicar les causes que considerem justes. Intentem posar-nos en la posició de l’altre, no trenquem mai el diàleg amb els qui no pensen com nosaltres, acceptem la complexitat dels problemes del nostre temps, que no són mai del tot blancs o del tot negres, sinó que sovint estan plens de grisos. I malgrat les misèries polítiques del nostre present, no renunciem a imaginar un dia en el que potser arribarà una democràcia global, on el papers, els sobres, les urnes i els certificats de paper, s’hauran acabat per sempre, i on, en pocs minuts, milers de milions de persones votaran per decidir qüestions d’abast planetari com el canvi climàtic, la proliferació d’armament nuclear, els fluxos migratoris, o per corregir el repartiment de la riquesa i control dels fluxos financers. Els més pessimistes diran que tenim riscos seriosos de perdre el millor de la nostra democràcia (malauradament, raons no els en falten), però per què no ens apuntem a l’optimisme de la nostra voluntat individual i col·lectiva, i mantenim la ferma esperança d’un món plural, obert i tolerant, sense renunciar mai a la utòpica i sempre anhelada democràcia (amb majúscules!).
Bon diumenge!
AMPA Comunicació
ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES DE L'INSTITUT JAUME BALMES