La van conduir en Fernando i en Daniel, guàrdies urbans de l'Equip de policia comunitària de l'Eixample.
En primer lloc, es van presentar i van explicar les funcions d’aquesta nova figura de la policia local, la policia comunitària.
A continuació van fer referència als conceptes claus en el tema que es plantejava: assetjament (violència sense objecte i es busquen excuses per fer-ho), ciberassetjament (a través de xarxes) o la diferència que hi ha entre assetjament (entre iguals) i abús (diferents edats, situació de poder) . Així com les característiques i tipologies d’aquestes diferents situacions.
Més tard es van centrar en el ciberassetjament, més difícil de detectar i tractar sobretot perquè no es limita a un espai o un temps i “magnifica” o engrandeix el problema. Aquí és on van reforçar la idea de la “petjada digital”.
Aquests continguts els van il·lustrar amb uns vídeos molt ben pensats i que val la pena que visioneu, potser també amb els vostres fills i filles.
També van il·lustrar-ho amb un esquema dels rols en l’assetjament: l’agressor, la víctima, els consentidors o els que no diuen res.
Comenten que de vegades, i sobretot en el cas del ciberassetjament, els professors o els pares no se n’assabenten fins més tard.
També van fer referència a les conseqüències acadèmiques (canvis en els resultats acadèmics), psicològiques (simptomatologia semblant a la depressió, tant en l’agressor com en la víctima), físiques (deteriorament, alimentació), legals (a partir dels 14 anys o abans els pares), o ètiques (el respecte o l’acceptació d’aquest tipus de conductes).
Van presentar algunes estadístiques sobre la incidència d’aquesta problemàtica per comunitats autònomes (Catalunya està sobre la mitjana de l’Estat), per edats (sobre els 11-12 anys i mes ciberassetjament els 13-14), per sexe (sense massa diferències).
Van explicar algunes característiques de les diferents xarxes: whatsapp, Facebook, Twitter, Youtube, Snapchat o la Askfm (més perillosa perquè és anònima), etc.
I alguns conceptes de diferents “modalitats” de ciberassetjament: grooming, sexting, sextorció o stalking
Pel que fa a possibles solucions expliquen que el més important és que han d’intervenir tant els pares de les víctimes com dels agressors, compartint-ho i actuant alhora. Treballar-ho junts. Consideren que aquesta és la idea clau per abordar una problemàtica com aquesta.
I que els professors han de ser uns aliats, tenen mes recursos per fer-ho. En casos en que es cregui necessari es pot recórrer a les policies dels diferents estaments (local, mossos, etc).
Van insistir que davant un problema cal reaccionar a temps
Consideren que s’han de marcar els criteris bàsics en l’ús de les xarxes, la necessitat de controlar les amistats en el món virtual, insistir en explicar-los que encara que no els ho sembli sempre estan en l’àmbit públic (encara que es connectin des de casa, amb els amics i amb l’Snapchat).
Van recomanar que ens familiaritzéssim amb Internet (fer-nos de les seves xarxes), que ho parléssim amb els nostres adolescents perquè vagin adquirint esperit crític envers aquests temes, navegar i buscar informació amb ells, que creguin que nosaltres en sabem més perquè ens preguntin. I que tinguéssim els ordinadors a la vista de tots, limitéssim els horaris d’estar amb les xarxes, etc.
Van fer una referència especial als videojocs, especialment els que es juguen en línia pels riscos que hi ha també més aviat d’alguns tipus d’abús. Calia estar alerta si el nostre adolescent presentava irritació, ràbia o s’alterava i sobretot si era quan jugava amb el mateix contrincant en línia d’aquest joc.
Finalment, van orientar amb alguns recursos:
- sistemes de control parental: www.Sipbench.eu o www.mywot.com
- Equips directius dels centres (disposen de protocols per aquests temes)
- O posar-nos en contacte amb la policia comunitària Gu_dt@bcn.cat