Aquesta setmana haureu vist a les notícies que ha tornat a sortir el debat sobre el moviment Escola Nova 21, perquè des de l’Ajuntament de Barcelona també hi han donat suport .
http://m.ara.cat/societat/escoles-instituts-Barcelona-seran-innovadors_0_1725427566.html
El moviment Escola Nova 21, en el que hi participen centres tant de primària com de secundària, té com objectiu introduir pràctiques educatives innovadores als centres. El projecte l’ha impulsat la Fundació Bofill, el Centre Unesco, la UOC i amb el finançament de La Caixa i les administracions que hi donen suport perquè és una iniciativa privada.
És cert que aquest moviment va a l’hora amb el de (tornar) treballar per projectes i amb altres iniciatives molt interessants que fan alguns centres. Vol dir que alguna cosa s’està movent i que potser hi ha una voluntat majoritària de donar una empenta al canvi que segur que necessita el sector de l’educació.
Però... tot plegat ens ha generat moltes preguntes?
Qui està impulsant aquests canvis? A quins centres? Amb quins recursos? Es prioritza l’escola pública com s’havia anat fent com a projectes pilot a estendre després? O serà al revés? És un moviment generalitzat o només de projectes emblemàtics? Depèn de les direccions o d’uns claustres (d’uns centres sovint cansats perquè no tenen el suport que necessiten? Arribarà a tots els centres? Qui hi ha darrere el projecte i per què? Quin paper hi té el Departament d’Ensenyament?
Ens ha semblat interessant la reflexió que hi fa: http://www.elcritic.cat/investigacio/llums-i-ombres-de-escola-21-12615
“En un article al ‘Diari de l’Educació‘, el psicòleg Jaume Funes escrivia que el concepte “escola avançada” s’havia convertit “en una etiqueta de qualitat de producte a vendre i comprar”, i que això portava a convèncer l’opinió pública que la nova escola del segle XXI “és tan sols la que ensenya d’una altra manera, innovant amb criteris d’evidència científica”. Però, des de la seva perspectiva, la metodologia no és el condicionant total de l’aprenentatge, perquè les variables contextuals també hi tenen un pes important. Ensenyar d’una altra manera dóna resultats diferents en funció de la comunitat, de l’entorn educatiu i de la implicació de les famílies”.
“El programa té llums i ombres, però també té un gran mèrit: ha estat el primer a agrupar tants centres que reclamen una altra manera d’ensenyar i d’aprendre. El dubte és si, passats aquests tres anys, l’Administració tindrà capacitat per entomar el repte d’estendre la innovació a tot el sistema educatiu. I, sobretot, si tindrà voluntat política per fer-ho”.
És un tema obert, molt important pel que està movent i en el que hauríem de participar. Què en pensa el claustre del nostre Institut? Quin paper hi tenim les famílies?
Com sempre, us animem a participar i a donar la vostra opinió.
Bon diumenge!
AMPA Comunicació
ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES DE L'INSTITUT JAUME BALMES